Potser no ens n’adonem, però estem en plena metamorfosi.
Dins la crisàlida d’una papallona, quan tot sembla desfer-se, apareixen unes petites cèl·lules que contenen la possibilitat de crear una nova vida: les cèl·lules imaginals.
La Humanitat també té les seves.
Són les persones, cooperatives, xarxes d’ajuda mútua, bancs del temps, monedes socials, comunitats energètiques, projectes de pau, iniciatives ecològiques, xarxes de cures i tantes altres experiències que ja estan construint una altra manera de viure.
No cal inventar-les. Ja existeixen.
El que cal és que es reconeguin, es connectin i formin teixit.
I podem imaginar aquest procés com una metamorfosi fins al 2030.
🌐 2026 — DESPERTAR.
Però els cors no han de desaparèixer l’endemà. Han de continuar bategant als carrers i a les xarxes. Una revolució dels cors.
🌐 2027 — RECONÈIXER-NOS.
🌐 2028 — CONNECTAR-NOS.
I aquesta xarxa també pot transformar la política: elecció rere elecció, la ciutadania pot fer cada vegada més visible quines polítiques vol.
🌐 2029 — FORMAR TEIXIT.
Una societat que entén que cooperar ens porta més lluny que competir permanentment.
🌐 2030 — NEIX LA PAPALLONA
I aleshores arriba el moment de fer un pas més.
La xarxa de persones i projectes cooperatius, la força creixent dels cors i una ciutadania cada vegada més conscient poden fer possible imaginar un Gran Acord de la Humanitat.
Un acord que no sigui només signat pels governs, sinó que neixi de la societat i sigui assumit per governs, institucions internacionals, empreses, sindicats, organitzacions socials, comunitats i ciutadans de tot el món.
El primer compromís seria clar i radical:
NO FAREM MÉS GUERRES.
No vol dir que desapareguin els conflictes. Vol dir que la guerra deixa de ser una resposta acceptable als conflictes humans. Davant les diferències: diàleg, diplomàcia, mediació, justícia i cooperació.
Però el Gran Acord hauria d’anar més enllà de la pau.
Hauria de significar un canvi de direcció de la Humanitat.
Passar de la competència destructiva a la cooperació.
De l’acumulació sense límits a una economia al servei de les persones i del planeta.
I, sobretot:
DE LES ARMES A LES EINES.
Tot el potencial industrial, científic, tecnològic i humà que avui dediquem a fabricar instruments de destrucció podria començar a reconvertir-se per fabricar instruments per a la vida: energia neta, habitatge, aigua, alimentació, salut, transport sostenible, reconstrucció i cures.
D’una economia de la destrucció a una economia de la vida.
Aquest podria ser el moment en què la crisàlida s’obre.
No perquè el món sigui perfecte.
No perquè desapareguin els conflictes.
Sinó perquè la Humanitat ha decidit canviar de direcció.
I aleshores, el 2030, neix la papallona.
No sabem exactament com serà.
Però sí que podem decidir què volem que hi hagi dins de la seva nova forma.
Un cor és una persona.
Molts cors són una comunitat.
Moltes comunitats connectades formen una xarxa.
Moltes xarxes formen teixit.
I el teixit pot transformar la crisàlida.
Estem en plena metamorfosi.
Molts cors. Molts batecs. Una nova Humanitat.
